Era una vesprada càlida d´estiu.El calor sofocant, feia que els joves de la piscina de Mislata estigueren ja cansats de passar el dia en aquell lloc .Comentant-lo,un grup d´amigues decidiren animar a una d´elles, que pareixia que es trobava mal d´ànim.
Aquesta xica era molt misteriosa. Desde fa uns dies les amigues la trobaven distinta de com era habitualment. No parlava tant, i quasi sempre estava pensativa.Les seues amigues estaven preocupades per ella, i no sabien que li passava i que fer.
Els companys intrigats,decidiren preguntar a la professora de música, ja que no sabien el motiu pel qual estava així, i creien que podia estar relacionat.
Ésta les va informar, de que a Núria li havia sorgir un esdeveniment molt important, al palau musical de Schönbrunn en Viena, perque ella era una component important del grup musical, tocava el violí.
Ja que el seus pares no li recolçaven , ella no va dir res a ningú.Parlant entre els amics van acordar organitzar-li el viatge, per a que complira el seu somni, sense que ella s’assabentara.
Arribat el dia de l’eixida, Nuria li va semblar estrany que justament anaren a la mateixa ciutat a la que li habien oferit participar en l’acte, pero ella creia que es tractava d’un viatje económic per visitar-la, ja que açó era el que li havien dit els seus amics . Una vegada alli, li van dir que tenien una sorpresa per a ella. Li van tapar els ulls i la portàren al palau musical. Quan va vore que es trobava en aquell lloc, es va emocionar profundament i el seus amics li van chillar: ¡SORPRESA!
-Pero com vaig a tocar si no tinc l’instrument!
-No et preocupes tot eixirà bé.
La portàren a l’habitació del costat on ells mateixos ficaren l’instrument que li havien agafat de s’ha casa sense que ella es donara conte.
Núria es va il·lusionar al vore que el seus amics van preparar tot aquell viajte només per a que ella complira el seu somni de tocar al palau d’òpera de Viena.
